Gem: “El gran germà avui està més viu que mai” DIVENDRES 7 DE FEBRER. SALA AZZA DEL PALAU ALAMEDA.

Share Button

La connexió permanent a les xarxes ens apropa o en realitat ens allunya de les persones estimades? Són diversos els músics que cada vegada més plantegen esta pregunta als seus treballs. Si l’any passat ho feien els Gener amb Cante al cos elèctric, ara és Gem, la cantant i compositora de Benigànim Gem qui ho fa amb Satèl·lits, el seu nou treball. Així, afegeix a les seues històries d’amor, desamor i melancolia un context de crítica social a aquests temps d’hiperconnexió que alguns anomenen progrés. No és la única evolució que presenta el seu nou treball, ja que les seues històries queden ara recolzades per unes sonoritats molt més pop que al seu debut amb Dent de lleó (2017), molt més enfocat cap a la cançó d’autora. Unes reminiscències que encara s’aprecien en cançons com la meravellosa “Ona electromagnètica”, però que, en conjunt, sona molt més fresc i vibrants en temes com “Cables i circuits”, “Aïllats”, o “Passatgers”. En definitiva, un disc amb bones melodies, transfons social i un so molt més actualitzat que suposa un encertat pas endavant en la carrera de Gem. 

gem-beat Foto: Enric Alepuz

 

Gemma, no sabem si estem parlant d’un disc conceptual, però el que és ben cert és que ens trobem amb un disc amb un mateix fil conductor. D’on va sorgir la teua preocupació per les relacions personals en esta era hipertecnologia?
“Satèl·lits” és un disc conceptual, on les persones orbitem al voltant de la tecnologia. Té un esperit crític, però també esperançador. Les nostres relacions socials estan supeditades a la tecnologia, que a vegades ens aïlla i altres ens permet mantenir el contacte a milers de km. Eixa contradicció, eixe amor-odi, que alhora també impera en la meua pròpia vida és el que em sembla més interessant.

“Al meu carrer hi ha una càmera que em vigila, diuen que és per seguretat…”, cantes en Por de la por. Ens hem resignat a sacrificar la nostra privacitat per una seguretat fictícia?
Absolutament, en moltes ocasions em venut la intimitat a canvi de falsa seguretat. Aquesta és una de les lletres potser més crítiques del disc.

Una reflexió com a persona sotmesa a les pors. No ens importa que ens vigilen si és a canvi de protegir-nos, però com també diu la mateixa cançó “ qui vigila al vigilant”?
La por ens fa més vulnerables i manipulables. El gran germà avui està més viu que mai.

Està clar que ens trobem amb un disc amb una càrrega evident de crítica social. En quina mesura reflecteix això el teu moment vital actual?
Jo també visc aïllada, buscant likes i retroalimentació a les xarxes, alimentant l’ego. Les característiques del món virtual han passat a la realitat i ara tot és de consum ràpid i passatger. Quan a la música regna el fast food musical i has de treure una cançó nova cada mes, òbviament la majoria no ens ho podem permetre. La mirada crítica del disc és irònica com les nostres contradiccions que ens fan amagar el dolor i mostrar-nos sempre feliços quan això és impossible.

No obstant la crítica social, també ens trobem amb les teues històries d’amor i desamor característiques de la teua música. Com ho has fet per tal de trobar l’equilibri entre les dos vessants?
La intenció era que el disc tinguera un esperit crític- irònic però com molt bé dius sense deixar de costat les històries d’amor i desamor que m’envolten, com també ho fa la tecnologia. L’equilibri entre les dues vessants era deixar que nasqueren cançons de forma lliure i interrelacionar els temes sense por.

No només s’ha afegit un context de crítica social, sinó que també ens trobem amb unes sonoritats més pop, menys enfocades cap a la cançó d’autora que en el teu àlbum de debut. Ha sigut producte de ganes de no repetir-se, o d’adaptar el teu so a l’actualitat?
Les sonoritats més apropades al pop naixen sobretot per les influències i la música que m’agrada. Però no et negaré que potser de forma inconscient si trobe que hi ha un intent de fugir de la cançó d’autora (a la que sé que sempre tornaré) i sobretot pensar que com a públic també m’agrada anar a un concert a ballar i a deixar-me la veu. No sé si ho aconseguiré però eixe és un dels objectius principals en “Satèl·lits”.

No obstant el canvi a un so més enèrgic, continues amb el mateix productor, Tono Hurtado, i la mateixa banda (Hurtado, Toni Carrillo i Rubén Llopís). Són músics que també participen a altres projecte musicals, com Tardor. Fins a quin punt has incorporat influències del que ells fan a banda del teu projecte a la teua música? 

He comptat de nou amb Tono Hurtado com a productor i músic, amb Toni Carrillo amb arranjaments i guitarres, Ruben llopis bateries i amb la incorporació dels teclats de Pau Paredes.
Jo sempre dic que jo faig les cançons i ells m’ajuden a trobar la màgia. Tenia molt clar cap on anar i m’han acompanyat de la mà amb les seues influències. Tots havíem evolucionat a tots els nivells desde el primer treball i continuar treballant amb les mateixes persones permetia plasmar l’evolució de cadascú i això és molt enriquidor.

Malgrat has tret aquest disc amb el segell Primavera d’Hivern, tant el nou àlbum com l’anterior han sigut fruit d’una campanya de Verkami. A dia de hui, és l’única manera de traure endavant un projecte musical al marge de les grans discogràfiques?
El verkami és una ferramenta molt útil per finançar un projecte al marge de les grans discogràfiques. A més permet als seguidors ser part del treball i eixa retroalimentació és molt poderosa. Genera un vincle entre les persones que participen i l’artista del que estic eternament agraïda. Però també és el reflex de la precarietat laboral del sector musical, on és molt difícil viure de la música sense grans discogràfiques i publicitats. En el meu cas sóc treballadora social a serveis socials i això em permet viure i autofinançar-me, de no ser així em seria quasi impossible seguir fent música.

El 7 de febrer presentes el disc a Azza del Palau Alameda. Més enllà d’eixa data, quins altres projectes li esperen a Gem per davant?
L’objectiu d’aquest segon treball és tocar molt més en el format banda que es com el disc ha estat concebut. De moment estem molt centrats en el Concert de presentació i poc a poc anirem donant a conèixer noves cançons i llocs on seguirem presentant el disc que espere siguen molts i pugem ballar “juntes”.